El torçat desitg del panda

Explica la llegenda (i que em perdoni S Jay Gould a qui respecto massa i tot i la camarilla de neodarwinistes per dir-lis creadors de llegendes doncs per mi ho són) que l'ós panda, abans de ser panda, era simplement ós. descendent d'una llarga dinastía de carnívors, segurament els més grans sobre la terra a la seva època.
Però un bon día, cansat de que els altres animals del bosc fugíssin d'ell al seu pas, va decidir canviar els seus hàbits alimentaris. el seu estómag es va adaptar fàcilment al consum de primer ordre (al cap i a la fi, sempre havía sigut omnívor), però tenía un problema anatòmic més difícil de solventar.
Les seves extremitats anteriors les utilitzava per caminar, i, si bé se sostenía també sobre les posteriors, no tenía unes mans àgils i destres, com les mones o els lloros, preparades per a conèixer i explorar el món, capaces de agafar i flexionar, en definitiva, no tenía polzes! les seves eren urpes disenyades per ferir i aplastar, però no per a interactuar a un nivell abstracte. i així no hi havía manera de menjar-se aquelles suculentes canyes de bambú!
El panda plorava i plorava envejant el passat dels que ja feia temps que es dedicaven a aquesta tasca, i mirava amb desaprovació les seves urpes, ara inútils, com una burla de la seva empresa, és més, com un record del seu passat violent que ja no podría canviar mai, i l'hi havía deixat unes potents urpes inútils en un animal pacífic com ell.
Va anar a demanar consell als seus pares, els creadors de l'univers, o com a mínim consol. El que va obtenir per part del seu pare, Ktullu fóu:
-Jo et prohibeixo tot allò que no pot ser. I saps prou bé que no pots ser el que ets i tenir polzes. Hi vas renunciar ja temps enrere i ja estàn massa atrofiats els teus dits perquè mai puguis tocar la guitarra. Deixa ja de somiar truites.
La seva mare, Gaea l'hi respongué:
-Jo et permeto tot allò que pot ser. I saps perfectament, que qualsevol canvi es possible, si no és que creus que no pot ser. El que realment vols no són polzes, doncs ja ho vas decidir en el seu moment, que no voldríes tocar la guitarra. Però no és això el que tu vols realment, oi?

L'endemà mateix, va notar una lleu protuberancia al canell. L'hagués pogut ignorar, creure que era una "anomalía" i eliminar, però en lloc d'això es va imaginar que tenía un polze i que el feia servir per esberlar canyes i menjar-ne la polpa, i tot i que al principi no s'en sortía...